Cimera descafeïnada

Quant a la contaminació i el canvi climàtic, els integrants de l’elitista G-8 es comprometeren a reduir a la meitat les emissions. Però aquest tan fantàstic propòsit no és per demà ni per l’any que ve. Ni més ni manco que pel 2050! I tanmateix, aquest mateix acord ja l’havien ratificat en la reunió de l’any passat, així que...

Pel que fa a les ajudes, els líders manifestaren la seva determinació a complir el compromís d’ajut econòmic a Àfrica adquirit en la cimera del 2005. Per tant, només ratificaren un pacte anterior. Així, "per què es reuneixen, doncs, any rere any si només ratifiquen acords que ja havien assolit?", es deuen demanar les milers de persones que continuen les seves protestes contra la cimera.

De manera que resolucions importants, el G-8 pareix que de cada vegada en dóna menys. Però d’anècdotes sí que en dóna. Des d’una plantada d’arbres que van protagonitzar els líders, en què demostraren que les seves habilitats amb la pala són nul·les, fins al "modest" sopar, amb caviar, salmó, trufes, xampany... i mil delícies fetes per un mestre japonès, per tractar d’oblidar per un moment la fam que hi ha al món, que era del que havien vingut a parlar.

I una altra anècdota, la ficada de pota dels Estats Units: l’informe de premsa que EUA havia difós entre els mitjans a la cimera titllava el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, de polític "amateur", "odiat per molts" i"controvertit líder d’un país conegut per la corrupció i el vici". Per això, Bush li hagué de demanar disculpes.