Hillary Clinton i Barack Obama es volen assegurar la victòria a Indiana i a Carolina del Nord, on necessiten donar un cop d'efecte que es tradueixi no tan sol en un triomf sinó, més aviat, en «superdelegats». En aquesta lluita on els retrets, les acusacions personals i la intervenció de reverends han estat protagonistes, sembla que no hi ha res decidit. Els votants de Carolina del Nord i d'Indiana acudiren ahir en massa a les urnes en les dues darreres grans primàries demòcrates, amb 187 delegats en joc i més tensió que mai.
Les sis eleccions restants a partir d'ahir enviaran només 217 delegats a la convenció d'agost del partit i a la majoria, amb l'excepció d'Oregon, hi ha ja un favorit clar. I per això tant Obama com Clinton s'han esforçat durant les darreres setmanes per assegurar-se el triomf en aquestes primàries que, una vegada més, són «crucials». Hi ha consens a assenyalar que una victòria de Clinton en els dos estats, un fet improbable segons les enquestes, plantejaria dubtes seriosos sobre la viabilitat presidencial d'Obama, danyat per les declaracions polèmiques del seu exreverend i per la seva incapacitat d'atreure cert un grup de votants com la classe treballadora.
Per contra, una doble derrota de la senadora per Nova York crearia problemes en la potent maquinària política de Clinton. Però per a desesperació dels qui anhelen veure el rètol de «final» en aquesta inacabable i polèmic enfrontament, pot ser que cada un dels dos rivals s'endugui un trofeu a casa.De moment, Obama es manté al primer lloc amb 1.493 delegats, enfront dels 1.336 de Clinton, segons el darrer recompte efectuat per la CNN.
