«Sé exactament qui vol matar-me». Així de directa s'expressà ahir l'exprimera ministra pakistanesa Benazir Bhutto després de sobreviure a un atemptat contra ella que causà com a mínim 136 víctimes, i del qual ja havia estat advertida per un país «amic» abans de tornar del seu exili de vuit anys. Bhutto es referí directament als exalts càrrecs del règim militar del general Zia-ul-Haq "el militar que el 1977 enderrocà i executà el seu pare, Ali Bhutto", més relacionats avui amb l'extremisme religiós i davant dels quals Benazir Bhutto apareix com una enemiga, ja que l'arribada de la democràcia els suposaria perdre «la seva influència».

El Pakistan continua sumant noves víctimes en una matança que es cobrà dilluns com a mínim 136 morts i centenars de ferits. A banda de la convinció de l'exprimera ministra, les autoritats sospiten de cèl·lules d'Al-Qaeda i milicians vinculats al dirigent Baitullah Mehsud, partidari dels talibans, com a autors dels atemptats. Segons el responsable de Seguretat a la província de Sindh, on s'ubica Karachi, «ja s'esperava un cop de Meshud i dels seus seguidors locals», i així va ser comunicat al partit de Bhutto, «però s'estimaren més atendre els assumptes polítics» en lloc de fer cas de la «preocupació».

En una entrevista a la revista francesa Paris Match, Bhutto explicava ahir com sortí miraculosament il·lesa del potent atac terrorista. «Estava protegida per les parets d'un camió i va ser el que em va salvar», indicà, per afirmar que havia sentit el primer esclat i vist el segon. A partir de les dues deflagracions, una de provocada per un suïcida i l'altra per un cotxe bomba, arribà el caos i l'evacuació de l'exdirigent, tot i que en un primer moment es negà a abandonar el lloc. «No tenc por de la mort. Quan ha de venir, ve», afirmà.

«Sé exactament qui vol matar-me», afirmà en l'entrevista. Bhutto n'acusà directament «els mandataris de l'antic règim del general Zia, que estan avui dia darrere de l'extremisme i del fanatisme» i, per tant, s'han «d'immolar». «Per a ells, represent un perill: si jo duc la democràcia al país, perdran la seva influència». «Aquesta és una batalla per la democràcia, i ens agradaria que fos pacífica. Ens agradaria que fos política, i per això el meu partit i jo hem començat a negociar amb el règim de Musharraf», afirmà Bhutto en defensa de la seva decisió de col·laborar amb el líder pakistanès, que arribà al poder amb un cop d'Estat el 1999. En el mateix sentit, va afegir: «Hem de fer tot el possible per restablir la democràcia».