A punt de complir-se el 46è aniversari de la construcció del mur de Berlín, ha aparegut el primer document que demostra que existia una ordre explícita de disparar contra les persones que intentassin fugir de la República Democràtica Alemanya (la RDA).

El document trobat en una dependència dels arxius de la Stasi "la policia secreta de la RDA" a Magdeburg, data de l'1 d'octubre de 1973 i va dirigit a una unitat especial infiltrada a les brigades frontereres, la missió de les quals era evitar la fuga dels mateixos soldats, un fet que passava sovint.

«No dubteu de fer ús de les armes, ni tan sols si la trasgressió fronterera no es produeix amb dones i infants, una cosa que els traïdors utilitzen amb freqüència», afirma el text de l'ordre de la qual es feien ressò ahir els mitjans alemanys.

En el document se subratlla que «és el deure» de tot membre d'aquesta unitat respondre, a l'«astúcia» dels qui volen fugir, mitjançant la «detenció» o la «liquidació».

Es tracta de la primera vegada que apareix escrita, en relació amb el mur interalemany, una ordre explícita de disparar.
Segons el portaveu dels arxius de l'Stasi, Andreas Schulze, en declaracions a diversos diaris, oficialment les lleis de la RDA tan sols preveien l'ús d'armes com a «última mesura».

Rebuig  

Els dirigents de la RDA havien negat sempre l'existència de cap «ordre de disparar». La disposició secreta de 1973 demostra, segons Schulze, que «la història de la RDA no s'ha acabat d'explicar». Fins ara no hi ha ni tan sols certeses sobre el nombre exacte de persones que moriren mentre intentaven fugir de l'Alemanya Oriental.

Segons els responsables del Museu del Mur a Berlín, la xifra puja a 1.200. La Fiscalia de Berlín, en canvi, només ha pogut demostrar la mort de 270 persones.

El 13 d'agost de 1961, el Govern de la RDA donà l'ordre d'erigir un mur entre la part oriental i l'occidental de la ciutat, una construcció que dividí Alemanya fins a la seva caiguda, el mes de novembre de 1989.

Commemoració  

Com tots els anys, avui se celebraran diversos actes de commemoració de les víctimes i que inclouen, per exemple, una ofrena floral del batle governador, Klaus Wowereit, a la Bernauer Strasse, en el seu moment un dels punts més vistosos de la divisió, ja que eren els edificis mateixos d'aquest carrer que hi feien de mur.

Quan es començà a erigir el mur molts de llogaters d'aquestes cases es tiraren al buit per caure a la part occidental: alguns sobrevisqueren, altres moriren.