La decisió del Senat de perllongar sis mesos l'anomenada «Llei Patriota», que segons el president George W. Bush és clau en la lluita contra el terrorisme, és una pilota d'oxigen per a la seva política, però no serveix per tancar el debat.

Bush s'havia oposat insistentment a la perllongació de la mesura, convençut que podria forçar la seva aprovació, i havia advertit que, el fet de permetre que prescrigués, faria vulnerable EUA contra atemptats terroristes.

Però el debat sobre la Llei va coincidir amb la revelació la setmana passada que el president havia autoritzat intervenir sense permís judicial les comunicacions de nord-americans sospitosos de tenir contactes amb terroristes.

La sortida a la llum d'aquest programa d'escoltes féu replantejar-se dues vegades a republicans i demòcrates el seu suport a la renovació de la «Llei Patriota», la qual fou aprovada després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001 per ampliar els poders policíacs del Govern.

Al final, Bush es donà per satisfet amb la perllongació de la Llei a la Cambra Alta. «Agraeixo al Senat que hagi treballat per mantenir vigent la 'Llei Patriota' fins al juliol, malgrat que la setmana passada el líder demòcrata (al Senat, Harry Reid) presumís que havia bloquejat la Llei», digué Bush en un comunicat.

La Casa Blanca volia la seva renovació per quatre anys, la qual cosa hauria ofegat el debat fins al final del mandat de Bush sobre quins han de ser els límits del poder del Govern per investigar els nord-americans i si la Llei Patriota infringeix els drets civils, com afirmen els seus crítics.

La seva perllongació allargarà aquesta discussió, que no agrada a la Casa Blanca.