Obsedit per la creixent impopularitat de la guerra de l'Iraq i l'amplitud de la protesta pacifista, el president dels EUA, George W. Bush, apel·là ahir al record dels atemptats de l'11-S per defensar la seva política de continuisme a l'Iraq.

El governant, en el seu discurs radiofònic dels dissabtes, va fer una ofensiva política per recuperar la seva popularitat personal i la confiança del públic en la guerra de l'Iraq, ja que està registrant un gran descens en els sondeigs d'opinió.

Per això, Bush tornà a recórrer a l'habitual estratègia de la Casa Blanca de vincular la guerra d'Iraq amb la d'Afganistan i amb els atacs terroristes de l'11-S, malgrat el fet que el Govern dels EUA reconegué que l'antic règim de Saddam Hussein no tenia res a veure amb els responsables dels atemptats de setembre del 2001. «D'aquí a unes setmanes, el nostre país recordarà el quart aniversari dels atemptats de l'11 de setembre del 2001», digué el president dels EUA, que afegí que esteim lluitant «contra els terroristes a l'Afganistan, a l'Iraq i a tot el món».

A més, Bush repetí que els soldats nord-americans han de seguir a Iraq, malgrat l'augment de peticions perquè es fixi la seva tornada, perquè, segons ell, la seva presència en sòl iraquià és una forma de defensa davant del terrorisme. «Les nostres tropes saben que estan lluitant per protegir els seus compatriotes d'un enemic despietat», afirmà. Bush justificà la invasió de l'Iraq a les armes de destrucció massiva que suposadament tenia el règim de Saddam, i que després la CIA reconegué que no existien.

L'exsenador Max Cleland, que perdé les dues cames i un braç en la guerra de Vietnam, féu la resposta demòcrata al discurs de Bush i recordà l'augment de la violència a Iraq.

La mort d'un soldat ahir en explotar una bomba a Bagdad ha elevat a 1.863 la xifra de militars dels EUA morts en la guerra d'Iraq des de l'inici del conflicte, el març del 2003.