El monarca ajudà a fomentar, de manera inadvertida, l'ascens de l'extremisme islamista en fer concessions als partidaris de la línia dura en un esforç per impulsar les seves credencials islàmiques, però també cercà apropar el regne a Estats Units i accedí a la creació de bases militars nord-americanes al seu territori després de la invasió iraquiana de Kuwait el 1990, una cosa que provocà la ira dels conservadors.
En els darrers anys, el sobirà es convertí més aviat en una figura decorativa mentre les estretes relacions que alimentà amb Estats Units es veieren deteriorades pels atemptats de l'11-S, ja que quinze dels 19 pilots suïcides eren saudites i molts a l'Administració d'Estats Units acusaren l'escola wahabí del regne de fomentar el terrorisme. Durant la seva convalescència, el seu germanastre, el príncep hereu Abdul·là bin Abdulaziz, que fou designat ahir nou monarca, fou l'encarregat de dirigir Aràbia Saudita.
Abdul·là, que assumí de manera cautelosa les relacions amb Estats Units, ha supervisat la lluita contra els militants religiosos després que seguidors del multimilionari d'origen saudita Ossama bin Laden llançàs una onada d'atacs contra el regne en els dos últims anys. Així mateix, impulsà una campanya contra els ensenyaments i la predicació extremista i introduí al regne les primeres eleccions de la seva història, per als consells municipals, que s'han celebrat enguany.
Una de les repercussions que tingué la mort de Fahd fou el preu del petroli de Texas, que tancava ahir amb un nou rècord de 61'57 dòlars el barril després de superar durant la sessió els 62 dòlars, a causa de la inquietud que despertà aquesta mort i els problemes que tingueren algunes refineries nord-americanes.
D'altra banda, ahir se sabé que els funerals pel rei Fadh es faran avui a la mesquita Turb bin Abdul·là de Riad.
Els membres de la família reial han «promès obediència» a Abdul·là, que assumirà oficialment la direcció del regne en una cerimònia oficial que s'espera que sigui demà.
Les restes del rei Fahd seran enterrades en una senzilla tomba marcada només amb una pedra, sense nom ni inscripció, indistingible de les tombes properes de plebeus i de reis passats, mantenint així les austeres tradicions d'enterrament del país islàmic conservador.