L'excap de la DINA revela el parador de 500 desapareguts en la dictadura xilena

Després de 30 anys negant sistemàticament davant de la Justícia i l'opinió pública les violacions als Drets Humans comeses durant la dictadura d'Augusto Pinochet (1973-1990), el general retirat Manuel Contreras, òrgan repressiu del règim, lliurà ahir a la justícia una carta que conté una llista de més de 500 xilens i xilenes que romanen en qualitat de detinguts desapareguts.

La impactant missiva, lliurada per qui fou l'home més temut del cercle de ferro de Pinochet, dóna compte detalladament dels organismes armats o les organitzacions repressives que detingueren les persones, els seus llocs de detenció, els càstigs als quals foren sotmesos i el destí final dels seus cossos.

El general Contreras, que ja complí set anys de presó per l'assassinat a Washington de l'exministre d'Assumptes Exteriors de Salvador Allende, Orlando Letelier (1976), es troba empresonat i condemnat a 12 anys de presó per la mort d'un altre opositor al règim.

Contreras, qui esmorzava cada dia amb Pinochet i executava directament les ordres del dictador, va estar a càrrec de la DINA en el que els historiadors han qualificat com el període més negre del règim militar, en el qual moriren prop de 7.000 persones, de les quals poc més de 3.500 romanen encara en qualitat de detinguts desapareguts.

El general Contreras, processat en centenars de casos de violacions als Drets Humans, està vinculat a l'«Operació Còndor», la «Caravana de la Mort», l'assassinat del general Carlos Prats i la seva esposa (Buenos Aires, 1974) i en la detenció i desaparició de la cúpula del Partit Comunista Xilè (1975), només per anomenar les operacions d'extermini més conegudes per la seva brutalitat i violència.

Fonts judicials confirmaren que la carta de Contreras té 11 pàgines i que en ella demana que la justícia designi un jutge especial perquè investigui les desaparicions. «He resolt desenvolupar aquesta feina per a la informació pública dels meus conciutadans», assenyala Contreras.