El Tribunal de Drets Humans Europeu considerà ahir de manera unànime que el rebel kurd Abdulà Ocalan, antic líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), no va rebre un «judici just», ja que no fou jutjat per un «tribunal independent i imparcial».
En aquest sentit, assenyala que es violà la Convenció Europea de Drets Humans en ser condemnat a mort. Així mateix, la cort, amb seu a Estrasburg (França), opina que també es violà el seu dret a rebre assistència d'un advocat durant la seva detenció, per la qual cosa recomana a Turquia que l'acusat sigui sotmès a un nou judici.
Els magistrats de la Gran Cambra del Tribunal consideraren de manera unànime que hi hagué una violació de l'article 6 de la Convenció, ja que a més de no permetre's a l'acusat disposar del temps i les facilitats per preparar la seva defensa, Ocalan tampoc no va poder comptar amb un advocat de la seva elecció, per la qual cosa el seu procés no va ser «just». El líder kurd havia denunciat que, després d'haver estat detingut el 15 de febrer de 1999 a Kenya, fins al 23 de febrer un jutge del Tribunal de Seguretat d'Ankara no decretà la seva detenció provisional.
En aquest temps, a Ocalan se li negà tant l'accés al seu advocat a Turquia com a 16 lletrats més d'Amsterdam que volien visitar-lo a la presó d'Imrali, a Bursa, on està detingut. Des d'aquesta data, els contactes amb els seus advocats foren escassos i tampoc no pogué consultar tots els documents sobre el seu cas. Finalment, el 29 de juny de 1999 el Tribunal de Seguretat d'Ankara el declarà culpable d'activitats secessionistes i de dirigir una organització armada amb aquesta finalitat, i el condemnà a la pena de mort.
Encara que l'agost de 2002 la Gran Assemblea Nacional de Turquia decidí abolir la pena de mort en temps de pau, el Tribunal Constitucional anul·là el desembre de 2002 aquesta mesura per als condemnats per actes terroristes. Així mateix, la Gran Cambra del Tribunal dóna la raó a Turquia en afirmar que les condicions en les quals fou detingut Ocalan foren «conformes a les 'vies legals'», però rebutjà que l'acusat disposàs del dret a recórrer la seva detenció.
