Quatre mil persones omplen a vessar la catedral per acomiadar Joan Pau II

Ja hores abans de l'inici del funeral, desenes de creients, i potser alguns no creients, havien reservat seient en les bancades més avançades que no estaven reservades per a les autoritats. No es volien perdre cap detall d'un esdeveniment que ja és considerat com el primer funeral global de la història.

A poc a poc, així com s'acostava l'hora de la celebració, la catedral s'omplia de gent de totes les edats, races i nacionalitats, fidel reflex de la realitat actual de la societat mallorquina. Entre els estrangers destacava la nombrosa representació polonesa, per cert molt jove, que al final del funeral feren ofrenes de flors i espelmes a l'altar en honor del papa polonès.

Però més enllà dels catòlics, alguns dels assistents no eren seguidors del bisbe de Roma o processaven altres confessions, com els representants de les esglésies luteranes, ortodoxa i jueva de Mallorca, o alguns turistes i residents originaris de les illes britàniques i del nord i l'Est d'Europa.

Per acollir aquesta mar de persones, la catedral va quedar petita, però la detallada organització disposada pel Bisbat va impedir que ningú no es perdés la celebració. En un dels laterals de la Seu, els assistents podien seguir la missa a través d'una pantalla gegant. A més, la COPE i una emissora local de televisió la retransmeteren en directe a milers de persones més. Acabat el funeral, que s'allargà durant una hora i mitja, fins a les deu del vespre, l'emoció va recórrer per les venes dels assistents sota la intensa pluja.