Zapatero i Rajoy davant el papa

El testament de Joan Pau II revela que va pensar en la dimissió l'any 2000

Zapatero, Rajoy, Moratinos, Dezcallar i Martínez Somalo resen davant les despulles del papa.

Josep Maria SastreRoma08/04/05 0:00

El testament de Joan Pau II, un document de quinze pàgines escrites en polonès del seu puny i lletra i que va ser fet públic ahir, revela que el papa va pensar a dimitir l'any 2000. Així mateix, com a últimes voluntats va demanar únicament que fos enterrat a la terra i que es cremassin els seus escrits personals. Al testament, el pontífex es manifesta «deutor» del Concili Vaticà II i abraça tots els episcopats, els «germans cristians no catòlics» i els representants de les religions no cristianes.

El document, que ja va ser llegit per la Congregació dels Cardenals, va ser escrit al llarg dels 26 anys de Pontificat i en vuit períodes diferents, aprofitant els exercicis espirituals abans de la Setmana Santa. Els primers texts estan datats el 6 de març del 1979 i els últims el 16 de març de 2000.

«A mesura que l'any jubileu de 2000 continua, dia rere dia es tanca darrere de nosaltres el segle XX i s'obre el segle XXI. Segons els designis de la Divina Providència, se m'ha donat l'oportunitat de viure en el difícil segle que marxa i ara, l'any en el qual la meva vida arriba als 80 anys ('octogesima adveniens'), s'ha de preguntar si no ha arribat el moment de repetir, amb el bíblic Simeó, 'Nunc dimittis'», es llegeix. En el Càntic de Simeó, de l'Evangeli de Sant Lluc, es llegeix «Nunc dimittis servum tuum, «Domine, la traducció del llatí del qual és ara», Senyor, acomiades el teu serf».

El testament comença amb un «estigueu atents perquè no se sap quan arribarà el dia del Senyor», i afegeix que tot queda «a les mans de la Mare i del meu Mestre. 'Totus Tuus'. I a les mateixes mans maternes deix tot i a tots els que han unit la meva vida amb la vocació i en aquestes mans deix sobretot l'Església, la meva nació i tota la humanitat».

A més, Joan Pau II afirma que no deixa cap tipus de propietat material i demana que algunes coses d'ús quotidià siguin repartides com sembli oportú, així com que el seu secretari personal, Stanislao Dziwisz, «cremi tots els apunts personals», al mateix temps que li manifesta el seu agraïment personal i l'ajuda i la comprensió que li ha prestat durant tants anys.

Com ja havia anticipat el portaveu del Vaticà, Joaquín Navarro Valls, el testament del papa deixa només escrit que sigui enterrat com el papa Pau VI, és a dir, a la terra i no en un sarcòfag, i que se celebrin santes misses i oracions per la seva ànima. Així mateix, respecte al lloc del seu enterrament, el papa escriu, amb data en 1982, el seu desig de ser enterrat a Polònia, a la catedral de Cracòvia, però en una correcció posterior demana que sigui el Col·legi Cardenalici que decideixi el lloc de la sepultura.

El 1980, el papa escriu una de les reflexions més llargues, en què explica que en alguns països «l'Església es troba en un període de persecució que es pot comparar al dels primers segles, i fins i tot ho supera en el seu aspecte despietat i en el seu odi».