L'IRA anuncia que «considerarà» la proposta de deixar la lluita armada

Afirma que «respondrà en el moment oportú» al missatge d'Adams

Josep Maria SastreLondres08/04/05 0:00

L'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) va afirmar ahir en un breu comunicat que «prendrà en la seva deguda consideració i respondrà en el moment oportú» la proposta feta dimecres pel líder del Sinn Féin, Gerry Adams, perquè abandoni la lluita armada. Adams va afirmar dimecres que l'actual clima polític és l'adequat perquè l'IRA «abraci completament i accepti» els mètodes democràtics, i que el camí apropiat per avançar és «construir suports polítics» per als «objectius republicans i democràtics».

«La direcció de l'IRA ha tengut notícia de la crida del president del Sinn Féin, Gerry Adams», assenyala el comunicat de la banda paramilitar, que afegeix que «prendrà aquesta crida en la seva deguda consideració». Malgrat el fet que Adams no va demanar el desarmament total del grup, tal com exigeixen Estats Units i Regne Unit, el missatge del líder del Sinn Féin a l'IRA ha estat aplaudit pels Governs britànic, irlandès i d'EUA, així com per l'arquebisbe catòlic Sean Brady, per a qui aquesta iniciativa pot permetre que s'arribi a una pau duradora.

Des del 10 de Downing Street es va qualificar dimecres aquesta petició com «un pas significatiu», i un portaveu va indicar que s'espera que aquest sigui un pas cap endavant del moviment republicà. «Òbviament la clau serà què fa l'IRA i a partir de llavors s'hauran de treure les conclusions finals», va explicar aquest portaveu. Per la seva part, l'oposició conservadora va advertir que el que vol són actes per part de l'IRA i no paraules del Sinn Féin.

Així mateix, l'exministre britànic per a Irlanda del Nord, John Reid, va declarar a la BBC que «tothom reconeix que el principal obstacle per avançar en el procés de pau a Irlanda del Nord ha estat la negativa de l'Exèrcit Republicà Irlandès a acabar amb els seus preparatius militars».