L'atemptat contra el papa Joan Pau II, comès pel turc Ali Agca
fa ara 24 anys, a més de ser l'origen de la dèbil salut, està
envoltat encara avui de molts misteris sense aclarir, des de
l'anomenada «pista búlgara» a la revelació del tercer secret de
Fàtima.
El 13 de maig de 1981, Joan Pau II travessava la plaça de Sant
Pere plena de fidels per presidir l'audiència general dels
dimecres, quan el jove de 22 anys Ali Agca li disparà dues vegades
i el ferí de gravetat. Eren les 17.19 hora local i una de les bales
de la pistola Browing de nou mil·límetres li arribà al braç i
l'altra li travessà el ventre. Va ser operat d'urgència a
l'hospital Gemelli, on romangué dos mesos i mig hospitalitzat.
El papa va salvar la vida perquè «vostè (Agca) no va tenir en
compte la Verge de Fàtima», com li va dir el seu agressor. I és que
precisament aquest 13 de maig Karol Wojtyla duia penjada al coll la
medalla de la Verge de Fàtima que celebrava la seva festivitat i la
bala no va aconseguir assolir el seu cor.
A la butxaca d'Agca, després de la seva detenció, es va trobar
una nota escrita en turc que deia: «jo, Agca, he matat el papa
perquè el món pugui saber que hi ha milers de víctimes de
l'imperialisme». Tanmateix, Ali Agca, que compleix condemna a
Turquia per altres delictes d'assassinat anteriors, afirmava al
diari italià La Repubblica que «estima i respecta el papa polonès»,
però que «el diable està dins del Vaticà». I afegí que «sense ajuda
de sacerdots i cardenals no jo no hauria pogut realitzar aquell
acció (contra el papa)».
«Record perfectament el darre minut: havia renunciat (a
disparar) i estava decidit a anar a l'estació per tornar a Zúrich i
viure en pau. Però en aquell moment succeí un miracle,
improvisadament vaig tornar enrere i li vaig disparar», explicà al
diari.
Agca, que des de la seva detenció ha ofert nombroses versions de
l'ocorregut, assegura ara que «el 13 de maig de 1981 ningú al món
sabia del meu atemptat», i insisteix que «tot va ser decidit per
Déu Santíssim».
Se separa així de la denominada «pista búlgara», avui reoberta i
que ell mateix va inspirar, el 1982, implicant en l'atemptat els
serveis secrets búlgars, la màfia i el grup terrorista «Els llops
Grisos» al qual pertanyia. Però les darreres revelacions duen més
enfora encara: al KGB i, més encara, al Kremlin.
La magistratura de Roma obrí tres investigacions i dos judicis i
Ali Agca va ser condemnat a cadena perpètua el juliol de 1981,
perdonat pel papa Wojtyla quatre dies després de ser ferit, i de
nou el 27 de desembre de 1983, a la presó romana de Rebibbia, on el
visità i conversà amb ell durant 18 minuts.
Després de sol·licitar diverses vegades l'indult, se li concedí
a Agca el 13 de juny de 2000, després de passar 19 anys en presons
italianes, d'ells deu en règim d'aïllament i vigilància especial, i
anà després extradit a Turquia.
Però, un mes abans que fos indultat, de nou un 13 de maig, el
Vaticà desvetllà que el tercer secret de Fàtima estava directament
relacionat amb l'atemptat contra el papa, una cosa que Agca també
havia defensat el 1996, ja que pel que sembla l'atemptat s'anava a
perpetrar el dia 20, però inexplicablement encara, es va avançar al
13.
El secret revelat per la Verge de Fàtima als tres al·lots
pastors i tan ben guardat durant 83 anys, parlava d'«un bisbe
vestit de blanc» que, travessant una gran ciutat resant, era mort
per «un grup de soldats que li dispararen diversos trets d'armes i
fletxes». Aquesta va ser una anticipació de l'atemptat a Joan Pau
II, afirmà el Vaticà. «Una mà va disparar (la del turc Ali Agca) i
una altra va guiar el projectil (la de la Verge)», aquesta és
l'explicació que contava i en la qual ha cregut Karol Wojtyla.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.