Gladys Marín, la 'Roja de Tots', mor sense veure Pinochet a la barra

La vetla de les restes de la dirigent, que morí al seu domicili, envoltada de familiars i els partidaris més íntims, fou a la seu de l'antic Parlament xilè, al centre de la capital.

Mentre el Govern del president Ricardo Lagos decretava un dol oficial de 48 hores amb motiu de la seva mort, milers de persones feien llargues coes per retre un darrer homenatge a una dona la figura de la qual va traspassar les barreres ideològiques i va ser respectada per amics i per adversaris polítics.

Considerada un dels majors símbols de la resistència contra la dictadura d'Augusto Pinochet, Gladys Marín va ser la primera que va presentar, el 12 de gener del 1998, una querella contra l'exdictador per delictes de genocidi, segrest, associació il·lícita i inhumació il·legal durant la dictadura (1973-1990).

Segons xifres oficials, en aquell període 3.197 persones foren víctimes de la violència política a les mans d'agents de l'Estat, entre morts i desapareguts. Marín, de 63 anys, finà a conseqüència d'una asimetria cerebral maligna, diagnosticada el setembre del 2003 i de la qual fou intervinguda dues vegades, a Suècia i a Cuba. Mestra de professió, la dirigent va ser membre de les Joventuts Comunistes i destacà, a més, com a dirigent gremial del professorat.