Els G-7, disposats a condonar el 100 per cent del deute dels països més pobres

El set països més rics, reunits a Londres, analitzaran la situació «cas per cas»

Foto de família dels ministres de Finances i caps dels bancs centrals reunits a Londres.

TW
0

Els set països més rics del món (G7) expressaren ahir per primera vegada la seva «voluntat» d'oferir un alleujament de «fins al cent per cent» del deute multilateral de les nacions pobres. Al terme d'una reunió de dos dies realitzada a Londres, el ministre britànic d'Economia i amfitrió de la reunió, Gordon Brown, assenyalà que aquesta possible cancel·lació del deute per part del Grup dels Set (G7) serà analitzada «cas per cas per a les nacions més pobres del món, incloses en la iniciativa HIPC».

El setembre passat, Brown ja anuncià que el Regne Unit anava a condonar la part que li correspon del deute multilateral contreta per 37 dels països més pobres del món amb el Banc Mundial (BM) i el Banc Africà de Desenvolupament, com a mitjà de pressió a la resta dels seus socis del G7. Els ministres d'Economia i els governadors dels bancs centrals de les nacions més industrialitzades (EUA, Alemanya, Regne Unit, França, Itàlia, Japó i Canadà) van admetre ahir que s'«ha de fer més» per millorar la situació dels països pobres.

A la roda de premsa final, Brown fou taxatiu: «Londres 2005 serà recordat, en la meva opinió, com la cimera del cent per cent de l'alleujament de deute». Els països del G7 rebran una proposta de les institucions multilaterals sobre com dur a terme aquest alleujament del deute i tornaran a estudiar aquest assumpte l'abril durant l'assemblea del Fons Monetari Internacional (FMI).

El director gerent de l'FMI, Rodrigo Rato, presentarà llavors un informe sobre el possible ús de les reserves d'or d'aquest organisme per a l'alleujament de deute, una iniciativa que no compta amb el suport d'EUA, que està a favor d'un sistema de donacions. Tampoc no té l'acceptació de Washington la proposta de Londres de crear un Mecanisme Financer Internacional que duplicaria l'ajuda exterior fins als 100.000 milions de dòlars, que en canvi sí ha trobat el suport d'Alemanya, França i Itàlia.