Alta participació en les eleccions iraquianes tot i la violència

Els atemptats varen deixar un trist balanç d'almanco quaranta-quatre morts i cent ferits

Soldats iraquians i americans preparen les urnes per transportar-les del col·legi electoral a una base americana de Mossul

ReutersBagdad31/01/05 0:00

Milions d'iraquians acudiren ahir a votar en unes eleccions històriques, desafiant els insurgents, que mataren almanco 44 persones i en feriren 100 més en atemptats sagnants per desestabilitzar els comicis. Els votants, molts dels quals amagaven els seus rostres amb temor, dipositaren els seus vots, molts més del que s'esperava en les primeres eleccions multipartidistes en mig segle. El president interí Ghazi al-Yawar va ser un dels primers que acudí a les urnes, en un centre de votació ubicat dins la fortificada Zona Verda de Bagdad.

Els activistes atacaren sobretot Bagdad, sacsejant la capital amb nou explosions consecutives. El grup d'Al Qaeda a l'Iraq se n'atribuí la responsabilitat. En dipositar el seu vot a la fortificada Zona Verda, el primer ministre interí, Iyad Allawi, instà els ciutadans a participar en els comicis.

Després de dipositar el seu sufragi, un dels dits del funcionari fou marcat amb la tinta blava indeleble usada per les autoritats a fi d'evitar el frau amb l'emissió de més d'un vot a càrrec de la mateixa persona.

Les autoritats estimaren en principi que la participació era del 72 per cent, una xifra que hagueren de rectificar amb posterioritat per dir que havia estat més o menys del 60%, després de la participació de vuit milions de persones. El Govern interí havia establert l'objectiu del 50% de participació com a baròmetre d'èxit. Tanmateix, en zones del bastió sunnita, on la insurgència ha estat més sagnant, alguns carrers i col·legis electorals eren deserts.

«És un moment històric per a l'Iraq, un dia en què els iraquians poden tenir el cap ben alt perquè desafien els terroristes i comencen a escriure el seu futur amb les seves pròpies mans», afirmà davant els periodistes.

A Washington, el president dels EUA George W. Bush, remarcà que les eleccions havien estat un èxit rotund. Després, el ministre de l'Interior del Govern interí, Falah al-Naqib, manifestà a un canal britànic que les tropes estrangeres podrien sortir de l'Iraq en devuit mesos. «Pens que no necessitarem la força estrangera multinacional en aquest país d'aquí a 18 mesos», va dir. «Crec que serem capaços de dependre de nosaltres mateixos».

Tanmateix, una baixa participació dels sunnites podria qüestionar la credibilitat de les primeres eleccions des que Saddam Hussein va ser enderrocat l'abril del 2003 després de la invasió amb tropes estrangeres liderades pels EUA.

Molts tenen que en lloc de sufocar la insurgència, els comicis fomentin l'enfrontament sectari, alienant més els sunnites i endarrerint la retirada de les forces aliades.

Almenys 27 persones moriren en diversos atemptats a Bagdad, inclosos atacs suïcides duits a terme per un sirià i per un txetxè, comentà Naqib. El pitjor atac es va registrar quan un home amb explosius fermats al seu cos es va immolar a la coa d'un centre electoral de l'est de Bagdad, i matà sis persones, segons un portaveu.

Un altre suïcida matà quatre persones en un centre de Ciutat Sadr, mentre que una bomba també posà fi a la vida de tres persones en un autobús amb el qual viatjaven els votants del sud de Bagdad.

Com que els observadors internacionals no eren als centres per temor de segrests, era impossible assegurar que els comicis fossin justs, o vàlides les xifres de participació. Els centres tancaren a les 17.00 hores, però les autoritats digueren que les persones de la coa encara podien votar.

L'aliança xiïta formada sota el guiatge de l'aiatol·là Ali al Sistani obtindrà probablement la majoria.