Bush proclama la 'pax americana' en el món sencer

El president prioritzà en el seu discurs la política exterior a les actuacions domèstiques

El president nord-americà va fer el seu jurament davant el president del Tribunal Suprem, William Rehnquist (a l'esquerra) en el Capitoli.

Josep Maria SastreWashington21/01/05 0:00

«Amèrica, en aquest jove segle, proclama la llibertat per a tot el món i tots els seus habitants». Amb aquesta declaració, l'acabat de proclamar president d'Estats Units, George W. Bush, va concloure ahir, entre aplaudiments entusismats, el discurs inaugural del seu segon mandat que va tenir com a eix argumental la voluntat de portar la democràcia a tots els racons del globus «acabant amb la tirania al nostre món».

Bush usà l'ideal de llibertat per a tots els països del món per embastar un discurs en el qual alertà els pobles que no observin condicions democràtiques, i més en concret als seus líders, que malgrat que «la influència d'Amèrica no és il·limitada, afortunadament per als oprimits és considerable i serà usada a favor de la llibertat». Bush va exigir als Governs d'aquells països amb els que manté relacions «tractar decentment el seu propi poble», assegurant que «no hi ha justícia sense llibertat, i no poden existir drets humans sense llibertat». A més, es va dirigir a tots aquells «que viuen sota la tirania i sense esperança» i va assegurar que EUA no ignorarà la seva opressió.

El discurs inaugural reflectí alguna cosa més que bons desigs per als pròxims quatre anys que Bush romandrà a la Casa Blanca. És significatiu que en la seva primera intervenció, després de juramentar el seu càrrec, prioritzàs la política internacional per davant de la política domèstica, marcada per les agressives reformes que la seva Administració pretén portar a cap abans que conclogui 2008, principalment la de la Seguretat Social.

El discurs de Bush avançà el que ja era un fet en la política exterior de la seva Administració: «buscar i fer costat als moviments i institucions democràtiques incipients en cada nació i cultura, amb l'objectiu últim d'acabar amb la tirania al nostre món». I per evitar mal entesos, el renovat president aclarí que, si bé «aquesta no és la principal funció de les armes, ens defensarem i defensarem els nostres amics per la força de les armes si fos necessari».

Amb prou feines a deu dies de la celebració d'eleccions presidencials a Iraq, i malgrat que durant el discurs no hi hagué una al·lusió explícita a aquest país, George Bush va afirmar que la llibertat ha de ser buscada i defensada pels ciutadans i sostinguda per l'imperi de la llei i la protecció de les minories (...) Amèrica no imposarà el seu propi estil de Govern», digué.

En el discurs, carregat d'al·lusions intervencionistes i d'una futura política exterior que ja en nombrosos mitjans de comunicació dels Estats Units s'ha valorat com «agressiva», el president d'EUA recordà als seus aliats, l'amistat dels quals honrà. El discurs de Bush tingué poques referències a la política domèstica, que el llogater de la Casa Blanca que tan sols esmentà per dir que és necessari continuar amb les reformes iniciades en la seva primera legislatura.

Bush, això sí, defensà una de les més arriscades i criticades propostes que l'equip republicà pretén dur a terme en aquests quatre anys de segona legislatura: la reforma de la Seguretat Social i que implica la reducció d'una part de les aportacions dels treballadors al fons de la Seguretat Social que seria gestionada per ells mateixos com una inversió, una mesura que Wall Street va rebre amb els braços oberts i que podria suposar per als debilitats mercats financers una injecció de diners frescos.