Festa grossa dels nous ciutadans

L'alegria per l'ingrés es va veure enterbolida en algun d'aquells estats, com a la República de Xipre, el president de la qual Tassos Papadopoulos expressà que «l'alegria és incompleta perquè no hem pogut celebrar aquest moment amb els nostres germans del sud de l'illa», els turcoxipriotes. A l'altra illa mediterrània, els maltesos semblaven convençuts que la integració els durà un futur millor i aquesta esperança era compartida per milers de persones enmig d'una exhibició espectacular de focs artificials.

Una protesta va obscurir les celebracions a Letònia, on milers d'escolars i pares de la minoria russa es manifestaren contra la integració del seu país a la Unió i contra la reforma educativa, que segons els estudiants margina l'idioma matern.

A les repúbliques veïnes del Bàltic, Estònia i Lituània, la festa va tenir una participació majoritària, com també a la República Txeca, on la fita ha tingut un ressò immens. Ara bé el moment més apoteòsic va ser a Praga, on un gran espectacle de focs artificials fou contemplat per centenars de milers de persones des del pont monumental de Carles i els seus voltants.

També a Eslovàquia s'hi visqueren amb emoció els moments previs a l'entrada a la UE, i milers de ciutadans es concentraren als voltants del castell de Devin per celebrar-ho. La festa s'allargà tota la nit a Polònia i a les seves noves fronteres, amb brindis i amb profusió d'actes, talment com passava a Eslovènia, on encara avui continuaran els concerts i els festivals de dansa.