Dues-centes persones perden la vida a mans d'integristes cristians a Uganda

Moltes víctimes moriren en ser obligades a entrar a tendes que després incendiaren

Josep Maria SastreRoma23/02/04 0:00

Prop de 200 persones foren assassinades ahir pels fanàtics cristians de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA) al camp de desplaçats de Barlonyo, situat a la localitat d'Ogur, a 25 quilòmetres al nord-est de Lira, capital del districte del mateix nom del nord d'Uganda. Aquestes morts s'uneixen a les desenes de milers de persones assassinades, segrestades i desplaçades que ja s'han registrat des que començà el conflicte fa més de 15 anys, en una de les crisis humanitàries més oblidades del planeta.

«La comunitat internacional no pot continuar ignorant aquesta guerra», afegí. «És deure del Govern de Kampala garantir la seguretat de la pobra gent, el silenci sobre aquesta guerra és un greu pecat contra Déu i contra l'home», asseverà. Fa dues setmanes els rebels del LRA cometeren una altra matança al districte de Lira, a la localitat d'Abia, en la qual moriren nombrosos civils.

«No tenc paraules per descriure el que he vist a Barlonyo», comentà el pare Sebhat Ayele, un missioner combonià, a l'agència missionera de notícies MISNA. Segons el missioner, de nacionalitat eritrea, l'atac fou perpetrat per un centenar d'assaltants, molts d'ells infants i adolescents. Per la seva banda, un parlamentari que es presentà al lloc, Charles Angiro, informà de 192 morts. La matança es prolongà durant tres hores. Les 480 tendes de campanya del campament, que allotja 4.810 persones fugides de la violència, foren incendiades i moltes de les víctimes hi moriren cremades després que els rebels les obligassin a entrar-hi. Els supervivents s'han quedat sense sostre.

«He vist un nombre impressionant de morts, molts d'ells carbonitzats a l'interior de les tendes», afirmà el pare Sebhat. «L'atac començà a les cinc de l'horabaixa d'ahir», relatà el missioner.

«Els rebels bombardejaren el campament de Barlonyo durant 15 minuts i obligaren les milícies civils a replegar-se», després del qual «els olum ('herba' en llengua acholi, nom amb què la població coneix el LRA) penetraren al centre, habitat per unes 5.000 persones, moltes d'elles dones, ancians i infants», prosseguí. «Els civils foren tancats a les tendes i passats a ganivet i a foc pels cruels agressors durant altres tres hores», recordà el religiós eritreu.

«De moment, els ferits són uns setanta, alguns dels quals s'estan recuperant a l'hospital del districte de Lira i d'altres al centre de salut d'Ogur, precisà. Entre les víctimes figuren onze combatents de la milícia governamental dels «Amukas» i un empleat local de la Creu Roja de nacionalitat ugandesa, anomenat Albí Opera. «A part de les persones mortes per les flames, hi hagué desenes de civils assassinats amb arma blanca», afegí Sebhat.

La situació que es viu al nord d'Uganda ha estat inclosa dins de la nòmina de «crisis oblidades més greus de l'actualitat» pel secretari general Adjunt per a Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides, Jan Egeland.

L'ONU ha estimat, en una crida, que les necessitats de fons previstes per fer front a la crisi humanitària ascendeixen a 128 milions de dòlars només per a aquest any 2004.

El conflicte que sofreix el nord d'Uganda començà el 1986 després que l'actual president, Yoweri Museveni, enderrocàs una junta militar composta per oficials de l'ètnia acholi. Museveni governa el país de forma autoritària i amb el suport absolut dels EUA, que considera Uganda un bastió amb el qual contenir el Sudan.