Fracassa la Cimera de Brussel·les per la falta d'acord en el repartiment de poder

La sensació que la Cimera es trancaria sense acord es propagà durant el dematí. Primer fou el recés a l'horabaixa de la reunió que s'havia de produir per obrir la jornada. Després, les breus reunions bilaterals. Finalment, s'anuncià que la presidència italiana de la UE proposaria tancar la reunió sobre la Conferència Intergovernamental davant la falta d'acord.

La Cimera conclogué amb un fracàs que no tots els mandataris europeus veieren igual. Silvio Berlusconi intentà fins al final tancar un consens. Arribà a presentar fins a tres fórmules per desbloquejar la negociació, encara que mai no arribà a plasmar-les per escrit. La primera era modificar el Tractat de Niça per donar més poder a Alemanya (29 vots) i menys a Espanya i Polònia (ambdós amb 27), però fou rebutjada per Alemanya i Polònia. La segona fou modificar els llindars de la doble majoria apujant-los fins al 64 per cent de població i 54 per cent d'estats. Espanya acceptà, però França i Polònia no, ja que mantenien la proposta de la Convenció del màxim del 50 per cent de població i 60 per cent d'estats.

La tercera proposta de Berlusconi fou ajornar l'entrada en vigor de la doble majoria als termes del 64-54 per cent al 2013, mitjançant una clàusula de revisió que podria ser modificada pels 25. França, Espanya i Polònia s'hi oposaren. La delegació espanyola esbossà també una fórmula d'acord als seus contactes amb la presidència italiana, que consistia a retocar Niça i preveure un vot per a més endavant per al pas al sistema de doble majoria, però Polònia tampoc no s'hi mostrà conforme. Berlusconi no volgué culpar-ne a ningú, però sí admeté que hi ha «desacord total» quant al repartiment de poder.

Després d'aquesta cimera, els 25 continuaran discutint el text constitucional durant la presidència irlandesa, que començarà el gener, i sense un termini per finalitzar els treballs. Berlusconi, a més, creu que les eleccions generals que hi haurà el març a Espanya podrien dificultar un acord durant el pròxim semestre.

El primer ministre irlandès, Bertie Ahern, fou més taxatiu. «No crec que abans del març hi hagi un acord, no hi ha suficient voluntat política per assolir-ne un», sentencià. Tony Blair, primer ministre britànic, es mostrà molt més optimista i assegurà que «si haguéssim estat negociant durant tres nits seguides, hauríem arribat a un acord». De fet, descartà que hi hagi una crisi en el si de la UE. «És important adonar-se que els canvis institucionals es faran en set anys i encara tenim temps», digué.