Bush diu que els contractes seran dels països que «han arriscat vides»

Aquestes declaracions es produeixen enmig de les fortes crítiques europees que ha rebut la decisió de vetar els països que s'oposaren a la guerra, com Rússia, Alemanya i França a l'hora de concedir els contractes. El president s'expressà amb desdeny sobre les denúncies de diversos països europeus que la decisió podria violar les normes internacionals: «Dret internacional? Ho hauré de demanar al meu advocat, que no me n'ha dit res», afirmà Bush.

Bush es referí a la gira, la pròxima setmana, de l'exsecretari d'Estat James Baker a cinc països europeus per tractar de la condonació del deute iraquià, entorn dels 120.000 milions de dòlars. A més del Regne Unit i Itàlia, que donaren suport a la guerra a l'Iraq, Baker té previst desplaçar-se a Rússia, Alemanya i França, alguns dels principals creditors de l'Iraq.

Segons el president dels Estats Units, «si aquests països volen contribuir a fer un món més segur, permetent a l'Iraq ressorgir com un país lliure i segur, una manera de participar-hi és mitjançant la reestructuració del deute».

Estats Units aspira a concretar la reestructuració del deute iraquià -que, segons el president del Banc Mundial, James Wolfensohn, hauria de suposar la condonació almenys de dos terços del total- abans de finals de 2004. Mentrestant, a Iraq, la violència continua. Ahir un soldat dels EUA morí i 14 més resultaren ferits en un atemptat amb cotxe bomba perpetrat a Ramadi per tres kamikazes que també hi moriren.

L'atemptat fou al migdia a la caserna general de la 82a Divisió Aerotransportada a prop de Ramadi, a uns 100 km a l'oest de Bagdad. Un balanç anterior donava compte de la mort dels tres suïcides i subratllava que hi havia diverses víctimes entre els soldats nord-americans.

Un testimoni afirmà haver escoltat una forta explosió que féu tremolar el seu comerç, a uns 700 metres de la base. «He sortit i he vist una columna de fum que s'elevava cap el cel», afegí.