Prop de 200.000 manifestants fan caure una estàtua de Bush a Trafalgar Square

L'efígie eren sis metres de paper pintat de coure i negre que abraçava un míssil

EfeLondres21/11/03 0:00

Crits de joia i aplaudiments acompanyaren ahir la demolició de l'efígie del president dels EUA, George W. Bush, a la plaça londinenca de Trafalgar, en un acte de protesta contra la seva visita que congregà prop de 200.000 persones (unes 110.000 segons la policia britànica). Després d'un emocionat compte enrere, els organitzadors llançaren per terra una impressionant estàtua de sis metres, feta en paper maché pintat de coure i negre i que abraçava un amenaçador míssil.

Fou protagonitzada per unes tres-centes mil persones, segons la Coalició Atureu la Guerra, que organitzà l'acte. El cert és que hi fossin els que hi fossin allà, feien renou, gairebé tant com els helicòpters de les forces de l'ordre que sobrevolaren la marxa sense pausa, en suport als cinc mil policies desplegats. «Esper que Bush s'adoni que no és benvingut a Londres», digué John Pipal, antic ciutadà dels EUA que adquirí nacionalitat britànica després de la guerra a Vietnam. «És un criminal que, amb el seu col·lega Blair, du a terme una guerra il·legal i immoral a l'Iraq», afegí.

«Avall amb Bush», «avall amb Blair» cridaven els manifestants reunits a la cèntrica plaça abans del moment culminant. Quan aquest arribà i l'efígie besà el terra, cap a les cinc i mitja, infants i adults esclataren en crits de joia eufòrics. La demolició de l'estàtua fou l'acte final d'una manifestació que començà al centre de Londres, passà per Whitehall, on hi ha la seu del Govern; davant del Parlament, a Westminster, i acabà a la plaça de Trafalgar.

Gent de totes les edats i procedències, armades amb pancartes, xiulets i màscares participaren en la manifestació i a la reunió posterior a la plaça. Mitchell Shell, de només dotze anys, hi assistí acompanyat de diversos amics del col·legi, perquè «el que fa Bush està malament». Per una iraquiana que no podia revelar el seu nom, «la protesta ha de servir perquè els poderosos deixin de protegir els seus interessos i pensin més en els seus ciutadans». «Vull un món millor per als meus fills», assenyalà aquesta mare de tres nins que escapà del règim de Saddam.