Saddam «és viu i a l'Iraq» i la prioritat dels EUA és «capturar-lo o liquidar-lo»

Dos soldats nord-americans moren en un atac dels insurgents iraquians a Mossul

Un cocodril de plàstic vestit de soldat, mascota de les tropes nord-americanes a l'Iraq.

France PressBagdad02/11/03 0:00

L'expresident iraquià Saddam Hussein és «viu a l'Iraq» i la seva captura és «la nostra primera prioritat», segons declarà ahir l'administrador civil dels Estats Units a l'Iraq, Paul Bremer. «Creiem que Saddam és viu i a l'Iraq. La seva captura o la seva eliminació són la nostra primera prioritat», assegurà Bremer durant una conferència de premsa a Bagdad. «No tenim un indici clar de si el mateix Saddam està darrere dels atacs», afegí, en relació amb l'onada d'atemptats que copejaren Bagdad diumenge i dilluns passats.

Bremer destacà que «és important capturar o matar Saddam per córrer el teló d'una vegada per totes sobre el somni que Sadam i els seus assassins tornaran». «Els seus dies estan acabats a l'Iraq i volem que això quedi molt clar», agregà.

D'altra banda, l'administrador dels Estats Units prometé que la coalició «accelerarà» la transferència de poder als iraquians. «Cercarem el mitjà d'accelerar la transferència de poder al govern iraquià», declarà Bremer.

«La coalició continua comptant amb tornar la seva sobirania al poble iraquià el més ràpid possible», insistí.

D'altra banda, almenys dos soldats dels EUA moriren ahir en una explosió ocorreguda al nord de l'Iraq, mentre que a Bagdad es vivien hores de tensió, en haver-se declarat una «Jornada de resistència» per incitar els iraquians a l'aixecament.

Els soldats perderen la vida a prop de la ciutat de Mossul, al nord de Bagdad, quan el vehicle militar en què viatjaven fou assolit per l'explosió d'un «artefacte improvisat», indicà l'alt comandament de la Coalició.

Al mateix incident -on segons la policia iraquiana moriren tres soldats-, resultaren ferits dos membres més del comboi militar, que transportava tropes d'assalt de la 101 Divisió Aerotransportada.

Les morts tingueren lloc just sis mesos després que el president dels EUA, George W. Bush, declaràs el final de les operacions de combat a gran escala.