Castro renuncia per «dignitat» al diàleg i a l'ajuda de la UE en el 50è aniversari de la Revolució

Castro, que el 26 de juliol de 1953 comandà el frustrat assalt a la caserna Moncada, a Santiago de Cuba, tornà la nit de dissabte al pati del recinte, enmig d'una multitud, per repassar els èxits de mig segle de revolució i contestar a la «infame» declaració de la Unió Europea sobre l'illa.

Durant un discurs de poc més d'una hora, tornà a escometre contra el president del Govern espanyol, José María Aznar, que qualificà com «un personatge d'estirp i ideologia feixista», perquè el considera el principal responsable de l'actitud europea.

El conflicte entre Cuba i la UE esclatà el juny passat, quan la Unió aprovà un paquet de sancions polítiques en resposta a l'onada repressiva contra dissidents a l'illa i a les execucions de tres segrestadors.

L'Havana respongué amb mobilitzacions multitudinàries davant les ambaixades d'Espanya i Itàlia, que foren de nou criticades pels Quinze en una declaració aprovada el passat dia 20, en la qual ratificaven les mesures adoptades i instaven a mantenir el diàleg polític amb el Govern cubà.

«La UE es fa il·lusions quan assegura que el diàleg polític (amb Cuba) ha de prosseguir», digué Castro davant de més de 10.000 convidats a l'acte del Moncada.

«La sobirania i la dignitat d'un poble no es discuteixen amb ningú, molt menys amb un grup d'antigues potències colonials, responsabilitzades històricament amb el tràfic d'esclaus, el saqueig i fins i tot l'extermini de pobles sencers», insistí.

Segons ell, la Unió Europea «té prou llibertat per dialogar amb plena independència», perquè té «compromisos» amb l'OTAN i els Estats Units que «la impossibiliten per a un intercanvi constructiu».