Marines i policies iraquians intentaran restablir junts la seguretat a Bagdad

«Hem oferit els nostres serveis per posar ordre al país», afirmà a la premsa el coronel Ahmad Abdelrazzak Said, vestit amb uniforme de gala. Un coronel dels marines encarregat de mantenir l'ordre a la ciutat, Peter Zarcone, explicà a la televisió britànica BBC que l'exèrcit nord-americà demanava a la policia de Bagdad que reprengués el seu treball. Els policies iraquians, molt presents en els carrers de la capital fins a la caiguda del règim, desaparegueren en arribar les tropes nord-americanes i quasi totes les comissaries foren saquejades.

Alhora, cents d'iraquians arribaren a les portes de l'hotel Palestina, on també està allotjada la premsa internacional, després d'escoltar una crida a la mobilització llançada per Estats Units.

La promesa nord-americana de patrullar els carrers de Bagdad per garantir la seva seguretat no tranquil·litzà els comerciants de la ciutat, que mantenen tancats els seus comerços i estan armats per protegir-se dels saquejadors.

Per això, el Departament d'Estat anuncià que enviarà en les pròximes setmanes uns 1.200 experts en seguretat pública per ajudar a restaurar l'ordre al país.

D'altre costat, centenars d'iraquians es manifestaren ahir davant l'Hotel Palestina, on van exigir que les tropes nord-americanes treballin pel restabliment de la seguretat i molts expressaren la seva disposició a ajudar en això.

Mentrestant, les tropes militars dels Estats Units han donat mort a tres presumptes combatents suïcides àrabs en el curs de durs combats registrats en un suburbi de Bagdad, varen dir testimonis presencials.

Les fonts afirmaren que els enfrontaments esclataren al túnel de Shurfa, a l'oest de Bagdad, a l'antiga autopista que porta de la capital iraquiana a Amman, on els presumptes suïcides potencials estaven amagats en mesquites properes armats amb llançagranades.

D'altra banda, diverses empreses especialitzades en electrònica i indústria militar foren bombardejades per les forces dels Estats Units a la capital.

Entre elles es troben les empreses d'electrònica Aln Nida i Al Baaz, que van ser blanc d'intensos bombardeigs aeris i amb míssils durant els 21 dies de guerra, en què van sofrir greus danys.