Els Estats Units confirmen la rendició de 2.500 soldats de la Guàrdia de Saddam

Es tracta de la major rendició d'un cop registrada durant la guerra. L'informe dels EUA no es pogué corroborar de manera independent. La sort de la major part de la Guàrdia Repúblicana i de 300.000 soldats iraquians més no és clara. El portaveu explicà, a més, que els marines que avançaven cap a Bagdad des de la ciutat de Kut, devers 170 quilòmetres al sud-est de la capital, s'acostaven a aquesta. D'altra banda, les forces iraquianes «han fet presoners 25 soldats dels EUA que havien arribat amb helicòpter al barri de Raduaniya a Bagdad, afirmà ahir un alt càrrec del Ministeri d'Informació iraquià.

Les fonts no confirmaren els rumors que hi ha, a més, mig centenar de soldats nord-americans morts al barri d'Al Furat, on hi ha l'aeroport i que dijous va ser objecte de violents combats. Alguns testimonis directes afirmen que han vist 50 cadàvers de soldats americans a l'aeroport», es limitava a dir la font, que no en pogué confirmar la veracitat.

La font no confirmà tampoc la mort de tres centenars d'iraquians ahir a Al Furat, i que segons mitjans nord-americans serien militars abatuts en els combats pel control de l'aeroport. En tot cas, l'Iraq no ha donat des del començament de la guerra gens ni mica d'informació sobre baixes militars pròpies, i s'ha limitat a mostrar morts de civils.

Finalment, Londres responsabilitzà ahir Hussein de la pana que sofreix Bagdad des de dijous i rebutjà que les forces aliades tirassin les bombes que causaren la matança de civils en dos mercats de la ciutat. Peter Squire, cap de l'Exèrcit de l'Aire del Regne Unit, assegurà ahir que «és gairebé segur que el mateix Saddam, o el seu règim, va apagar tot el sistema elèctric de Bagdad», tot i que reconegué, així mateix, que les forces britàniques han tirat bombes de raïm.