Blair diu que ni Londres ni Washington governaran l'Iraq de la postguerra

«Estic segur -afegí- que això és el que vol la immensa majoria del poble iraquià». El primer ministre descartà que un general dels Estats Units vagi a prendre el comandament a Bagdad després de la guerra i defensà un nou Govern «ampliament representatiu» per a l'Iraq que «protegeixi els drets humans i es comprometi amb la pau i l'estabilitat a la regió».

Una diputada laborista li havia preguntat: «Creu vostè que (els britànics) podem guanyar la confiança dels iraquians quan els Estats Units han anunciat que immediatament després de la guerra l'Iraq serà governat per un general retirat (es referia a Jay Garner) que és president d'una empresa d'armament i partidari declarat d'Israel?». El primer ministre contestà que «jo descartaria certes històries que surten sobre que els nord-americans s'ocuparan de manar en tot».

«Hi haurà -reconegué- un període de transició en què les forces de la coalició tindran el control de facte. Però el nostre objectiu és que hi hagi, com més prest millor, un Govern interí que estigui a les mans dels iraquians». Blair prometé treballar perquè Nacions Unides doni suport a un Govern de transició a l'Iraq, en ser enderrocat Saddam Hussein.

«L'ONU ha de donar suport a qualsevol preparatiu de transició. Necessitam el vistiplau de l'ONU», afegí Blair i afegí que existeix «un acord transatlàntic» amb els EUA sobre el paper de l'ONU a l'Iraq de la postguerra.