Matança despietada

Els bombardeigs continuen sobre Bagdad mentre l'ofensiva terrestre es complica més

Kazen davant els cadàvers de tres dels seus fills

France PressBagdad02/04/03 0:00

Els civils foren en les darreres hores les principals víctimes de la guerra a l'Iraq, amb la mort de mig centenar per trets o bombardeigs de les tropes dels Estats Units i britàniques en diferents punts del país, segons denuncià el govern iraquià. Grups de nins, dones que fugien dels enfrontaments i famílies senceres moriren en el que els iraquians qualifiquen de matances i que la coalició anglonord-americana va atribuir en alguns casos a «equivocacions».Les operacions aèries de la coalició britànicnord-americà a la regió d'Al Hillah (a la província de Babilònia, el sud d'Iraq) s'han cobrat fins al moment la vida de gairebé mig centenar de civils. El director del principal hospital de la ciutat assegurà que almenys 33 civils, entre ells diversos nins, moriren ahir i uns altres 310 resultaren ferits durant un bombardeig, que assolí el barri residencial de Nader.

D'altra banda, uns altres quinze civils, tots ells membres de la mateixa família, moriren en ser assolits per un míssil d'un Apatxe dels Estats Units a prop de la ciutat (situada a uns 80 quilòmetres al sud de Bagdad). L'únic supervivent de la tragèdia explicà que la família estava fugint dels combats a Nassiriya, uns 270 quilòmetres més al sud. Razek al Kazem al Khafaj explicà que el míssil matà la seva dona, els seus sis fills, el seu pare, la seva mare, els seus tres germans i les dones d'aquests.

Les operacions a Al Hillah han permès als Marines dels Estats Units prendre un pont sobre el canal situat a la perifèria sud de la ciutat, després de violents combats duits a terme amb el suport d'artilleria i de dos bombarders B52. Segons el comandant Cal Worth, «al principi hi hagué forta resistència». «Però acabàrem amb ells i continuam avançant d'acord amb el pla», afegí el portaveu militar.

Desenes de tancs aliats i vehicles blindats de transport de tropes avancen en aquests moments cap a la ciutat. El portaveu del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) a Bagdad, Roland Huguen-Benjamin, qualificà d'«horror» aquest bombardeig. Als llocs atacats, desenes de restes del que semblaven ser bombes de fragmentació equipades amb petits paracaigudes es trobaven escampats pel terra.

Mentre l'ofensiva terrestre es complicava cada vegada més, noves explosions sacsejaren Bagdad en el tretzè dia d'un conflicte que el president dels Estats Units, George W. Bush, va dir als iraquians que seguiria avançant «fins que el seu país sigui lliure». El ministre d'Informació d'Iraq, Mohammed Saeed al-Sahaf, va dir que 24 persones havien mort i més de 125 resultaren ferits des de dilluns. També afirmà que 32 civils moriren i més de 144 van ser ferits en altres parts d'Iraq.

Els atacs aeris colpejaren les perifèries sud i l'oest de la capital, on unitats de la Guàrdia Republicana tenen línies defensives. Enormes explosions durant la matinada al centre de Bagdad incendiaren instal·lacions usades per Hussein i el seu poderós fill Qusay. Una altra explosió incendià la seu del Comitè Olímpic Iraquià dirigit pel fill major del president, Uday. Al nord, dos avions dels Estats Units atacaren objectius a prop de la ciutat petroliera de Kirkuk.