L'OTAN, debilitada pels desacords en el pla de defensa de Turquia

Aquest pacte permet cloure una de les pitjors disputes viscudes per l'aliança euro-nord-americana en els seus 54 anys, però posa en dubte el futur de l'OTAN poc després de llançar una ambiciosa reforma i un canvi de doctrina a favor de l'acció preventiva arreu del món davant de les noves amenaces, com el terrorisme.

Després d'una setmana d'àrdues negociacions, divuit dels dinou membres de l'Aliança "els que formen part de l'estructura militar integrada a l'OTAN signaren un acord per encarregar als experts militars que estudiïn els plans de contingència defensius, prudents i dissuasius per a Turquia, l'únic país aliat fronterer amb l'Iraq que se sent amenaçat.

Es tracta de planificar el desplegament preventiu a Turquia d'avions radar AWACS, el suport de l'OTAN a la tramesa per certs aliats (Holanda i Alemanya) de míssils antimíssils Patriot, i la seva incorporació al sistema de defensa aeri de l'OTAN, així com el suport a la tramesa de capacitats de defensa química i biològica.

El secretari general de l'Aliança, George Robertson, va optar per cercar una solució sense França al si del Comitè de Plans de Defensa (CPD) de l'OTAN, quan va quedar clar que París no cediria. Sí que es van afegir al consens Alemanya i, al final, Bèlgica. França va abandonar l'estructura militar integrada el 1966.

«L'OTAN ha quedat molt debilitada i danyada. El nostre prestigi ha quedat minvat i ens enfrontam a un problema de credibilitat», varen admetre fonts diplomàtiques a l'OTAN, en un moment en el qual l'Aliança intentava superar la crisi d'identitat soferta després d'haver quedat marginada per EUA de la guerra contra Afganistan arran dels atemptats de l'11 de setembre de 2001.