Rumsfeld afirma que el conflicte bèl·lic del Golf pot durar '6 dies o 6 setmanes'

El secretari de Defensa dels EUA reconeix el fracàs dels esforços diplomàtics

Rumsfeld considera que les veus europees contràries a la guerra són minoritàries.

TW
0

El secretari nord-americà de Defensa, Donald Rumsfeld, va apuntar ahir que si finalment es declara una guerra contra l'Iraq, aquesta duraria «sis dies, o potser sis setmanes, però no sis mesos». Així mateix, el responsable del Pentàgon va elevar encara més la tensió en afirmar a Roma que els esforços diplomàtics «han fracassat», mentre el cap dels inspectors de desarmament de l'ONU, Hans Blix, va indicar que els iraquians han fet «un esforç» en permetre que un dels seus científics fos interrogàs ahir pels experts de l'ONU.

Rumsfeld, que es trobava a Roma per entrevistar-se amb el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, abans de traslladar-se avui a Munic per participar en una conferència internacional sobre la seguretat, va apuntar en tot cas que un eventual conflicte contra l'Iraq «no representarà el final de la lluita d'Estats Units contra el terrorisme».

El responsable de Defensa nord-americà va assegurar que «la comunitat internacional ha desplegat enormes esforços diplomàtics, que han fracassat». Poc abans, encara en sòl nord-americà, havia assenyalat en una entrevista que la posició de França, que està «sovint en desacord», i l'Alemanya -ambdós contraris a la guerra- són minoritàries a Europa.

«Los francesos s'han mostrat sovint recalcitrants sobre moltes coses. Cada dia, cada setmana al paper que desenvolupen a l'OTAN», va apuntar, subratllant que «és un fet que França i Alemanya estan en desacord» amb la posició d'Estats Units, però és fals dir que «els països europeus s'oposen a això. En realitat són només un o dos països els que han mostrat la seva oposició». En aquest sentit, va fer referència a la carta firmada per vuit caps de govern europeus, entre ells José María Aznar, en la que donaven suport a Washington.

Donald Rumsfeld va restar a més importància a les divergències mostrades al si de l'OTAN sobre una guerra a l'Iraq, indicant que suposen un «impuls» per al desarmament d'aquest país del Golf. Per la seva part, el portaveu del Ministeri francès d'Afers Estrangers, va indicar que «res no justificaria que l'Aliança s'associï a la preparació d'una eventual operació militar mentre el que s'ha d'intentar és continuar i reforçar la feina dels inspectors» a l'Iraq.