Aràbia Saudita podria intervenir en la guerra amb l'Iraq per «interès nacional»

«Si les Nacions Unides demanen a Aràbia Saudita que s'afegeixi a ella, partint d'una violació patent (de la resolució 1441) que han de demostrar i provar, decidirem en funció dels nostres interessos nacionals», va afegir el príncep saudita. És a dir, Aràbia Saudita no es decidirà fins a l'últim moment.

Ar-Riyad sempre ha evitat la publicitat entorn de la seva política tant interior com exterior però els atemptats de l'11 de setembre de 2001, en què van participar kamikazes saudites, varen atreure l'atenció cap al seu paper a la guerra antiterrorista i en la crisi iraquiana. Les crítiques de la premsa nord-americana, que va acusar el regne de no lluitar amb eficàcia contra el terrorisme, el van obligar a canviar d'actitud. Els responsables saudites, molestos, varen fer en ocasions declaracions ambigües.

«Estats Units no ha demanat (a Aràbia) facilitats militars amb vista a llançar una guerra a l'Iraq», va afirmar el príncep Saud. Però un general dels Estats Units citat a finals de desembre peNew York Times va afirmar que els dirigents saudites havien assegurat en privat al comando nord-americà la utilització de les seves bases en cas de guerra encara que no es comprometessin públicament en aquest sentit.

«Crec fermament que els saudites ens donaran tota la cooperació que necessitam. Segons les indicacions que tenc, grosso modo tenim el que vàrem demanar», va declarar el general John Jumper, cap d'Estat major de l'US Air Force. El príncep Saud va afirmar que ni tan sols una resolució del Consell de Seguretat adoptada en virtut del capítol VII de la Carta de les Nacions Unides per atacar Iraq obligaria el seu país a participar en activitats militars contra el seu veí del nord.