Sharon cedeix a la pressió de la dreta i declara irrellevant l'Acord d'Hebron

El primer ministre responia així a les demandes de diversos membres del gabinet de declarar oficialment mort l'esmentat acord, que Israel i l'ANP van assolir amb la mediació dels Estats Units i va ser l'últim entre les parts dins del procés iniciat a Oslo el 1993. Els dotze israelians, nou d'ells militars i tres colons d'una unitat armada de seguretat, van morir quan tres milicians de la Jihad Islàmica els van tendir una emboscada en una drecera que condueix de l'assentament de Kiriat Arba a la Cova dels Patriarques, conegut com el «camí dels feligresos».

Des de llavors, l'Exèrcit israelià ha pres tota la ciutat i ha declarat el toc de queda, mentre els soldats recorren els seus carrers en una batuda casa per casa per arrestar activistes de la Intifada, fins ara gairebé mig centenar. Igualment ha demolit almenys nou habitatges de palestins, entre ells diversos d'activistes islàmics i la del presumpte cervell de l'emboscada, Muhamad Sieder. I és que en la conjuntura política actual, amb les eleccions al gener i les primàries del Likud al cap de la cantonada, l'emboscada s'ha convertit en un nou vehicle propagandístic.

El titular de la cartera de Construcció, Natan Sharansky, líder del partit d'immigrants russos de dretes «Israel Baalià», va instar Sharon no solament a prendre Hebron de forma permanent, sinó també «a desmantellar l'ANP». A ell es va sumar el ministre d'Exteriors i candidat a dirigir el Likud, Benjamin Netanyahu, que va exigir per enèsima vegada l'expulsió de Iaser Arafat.