L'Exèrcit americà amagà proves de l'atac contra unes noces a Afganistan

En primer lloc, l'informe deixa constància que els inspectors de l'ONU no van trobar armes a l'indret de la tragèdia, ni tampoc cap confirmació que els avions nord-americans fossin presos com a objectius per armes antiaèries, tal com van assenyalar posteriorment les autoritats nord-americanes.

L'ONU revela igualment que les forces de la coalició van arribar ràpidament al lloc del bombardeig i «van netejar la zona». Traieren els «fragments d'obús, de bales i les restes de sang», d'acord amb aquest informe que, a més, constata «distorsions» entre les declaracions de les autoritats nord-americanes i la realitat dels esdeveniments.

D'acord amb les fonts de les Nacions Unides citades pel diari, els inspectors de la comissió de l'Exèrcit nord-americà, encarregat d'investigar els fets, «arrosseguen els peus a l'espera que el tema sigui oblidat». L'informe, realitzat per persones de l'ONU experimentades i prestigioses que «porten un temps en una regió que coneixen bé», conté judicis que no estan prou detallats, per la qual cosa encara ha de ser finalitzat. No obstant això, aquest primer informe apel·la a obrir «una investigació en profunditat per garantir que aquestes tragèdies no es repeteixin i que la protecció de la vida de civils passi a ser una prioritat en la lluita contra el terrorisme a l'Afganistan».

L'atac
Un total de 48 persones van perdre la vida i 118 van resultar ferides durant el bombardeig efectuat la matinada de l'1 de juliol per avions occidentals contra un casament a prop de la localitat de Kakrakai, a la província central afganesa d'Uruzgan. Les autoritats militars nord-americanes van reconèixer a principis de juliol que avions B-52 i AC-130 van participar en l'atac, i assenyalaren que els avions van respondre després d'haver estat presos com a objectiu. Testimonis presencials afirmaren que l'atac vingué després que els convidats a les noces, com és tradició, disparassin a l'aire per mostrar la seva alegria.