Contundent victòria de la dreta francesa

El partit de Chirac sumà el 43'83 dels vots en la primera volta segons dades oficials

Jacques Chirac es mostrà satisfet pels resultats dels comicis

AgènciesPalma10/06/02 0:00

La dreta s'imposà amb contundència en la primera ronda de les eleccions legislatives franceses, en les quals l'abstenció marcà un nou rècord, segons les estimacions dels instituts demoscòpics al tancament dels col·legis electorals. La dreta parlamentària hauria aconseguit el 43'83 per cent dels vots, mentre que l'esquerra quedaria molt endarrerida, amb el 35'57 per cent de les paperetes. L'extrema dreta, principalment el Front Nacional (FN), hauria aconseguit un resultats del 12'62 per cent, menys que en la primera ronda de les legislatives de 1997 i de les presidencials del passat 21 d'abril, en les quals el líder del FN, Jean-Marie Le Pen, va eliminar el socialista Lionel Jospin, i va ser aixafat quinze dies després pel neogaullista Jacques Chirac.

Partint de les estimacions dels resultats de la primera volta "la segona i definitiva serà el pròxim dia 16", es projecta per a la dreta la majoria absoluta dels 577 escons de l'Assemblea Nacional (cambra dels diputats), on ocuparia entre 380 i 433 seients. L'esquerra, que va controlar la cambra en els darrers cinc anys, es quedaria amb només entre 135 i 192, mentre que el Front Nacional obtindria fins a quatre escons. A l'Assemblea Nacional sortint, els socialistes i els seus socis de la majoria plural d'esquerres ocupaven 319 escons, davant els 253 de la dreta, a més de cinc de no inscrits en cap grup parlamentari.

Un rècord de 8.446 candidats de tot l'espectre polític es van presentar en aquesta primera ronda per a 575 escons de diputat. Dos escons més foren guanyats per la dreta a la Polinèsia francesa, que votà fa una setmana. Els dos candidats més ben situats o els que sobrepassen el llistó del 12'5% dels votants censats poden passar a la segona i definitiva volta. L'abstenció marcà ahir un rècord històric, segons les estimacions, en situar-se al voltant del 36'9 per cent. El rècord anterior d'abstenció a unes legislatives a la V República es va assolir el 1988, amb un 34'26 per cent. En les tres ocasions en què les legislatives s'han celebrat poc després de les presidencials, com ara, l'abstenció ha estat elevada i el partit del cap d'Estat ha obtingut la majoria a l'Assemblea Nacional (cambra dels diputats).

La distribució de vots per partits, inclòs la Unió per la Majoria Presidencial creada entorn de Chirac, i el descoratjat Partit Socialista, s'anirà coneixent a mesura que s'avanci a l'escrutini oficial dels comicis, en els quals 41 milions de francesos estaven cridats a votar. L'abstenció rècord mostra la poca vida que va tenir la «reacció democràtica» que fa set setmanes seguí a la traumàtica eliminació del candidat socialista de la llista presidencial per l'ultradretà Jean-Marie Le Pen.