Els Quinze fixen les bases per a la nova reforma de la Unió Europea

La Declaració neix partint d'un text sorgit de l'«ànima» "en paraules del seu ministre d'Exteriors" del propi president del Consell Europeu, el belga Guy Verhofstadt, i recull així mateix, l'estructura que tindrà la Convenció, un organisme que reunirà representants de les tres institucions comunitàries, els parlaments nacionals i els Governs.

L'expresident de la República francesa, Valery Giscard D'Estaing, fou l'elegit per ocupar la presidència de la Convenció, mentre que l'exprimer ministre italià, Giuliano Amato i el belga Jean-Luc Dehaene, foren escollits per ocupar la vicepresidència d'aquest fòrum. Tal com va ser establert a Niça, el primer dels desafiaments i reformes de la UE renovada és el millor repartiment i definició de competències entre la Unió i els Estats membres.

En aquest sentit, es planteja el dilema de garantir que el nou repartiment de competències no condueixi a un augment furtiu de competències de la Unió o que no se solapin sobre matèries de competència exclusiva d'Estats membres i, arribat el cas, de les regions. El segon repte és la simplificació dels tractats i els seus instruments jurídics i replantejar l'ús de legislacions marc, que deixin més marge als Estats membres.

Així mateix, els caps d'Estat volen millorar l'eficàcia del procés decisional i el funcionament de les institucions en una Unió de prop de trenta membres. D'altra banda, els Quinze no varen dubtar a replantejar la pervivència actual de quatre tractats, una simplificació que podria acabar en l'adopció d'un text constitucional.