Els Quinze no renegociaran el Tractat de Niça malgrat el rebuig d'Irlanda

Els ministres pacten a Luxemburg una declaració sobre l'efecte de l'ampliació en els fons europeus

La presidenta de la reunió, la sueca Lindh, rebé els seus col·legues

TW
0

El Consell de Ministres d'Assumptes Generals de la Unió Europea, va aprovar ahir un text de conclusions en el qual s'exclou «qualsevol reobertura del text firmat a Niça», després del rebuig mostrat pel poble irlandès a ratificar el tractat de la UE que es va redactar en aquesta ciutat el desembre. De fet, el president de la Comissió Europea, Romano Prodi, negà ahir que el seu equip hagués tingut cap responsabilitat sobre el rebuig del poble irlandès, en un referèndum, al Tractat de Niça, i va considerar que el Govern de Bertie Ahern tampoc no ha de dimitir pel daltabaix que va registrar divendres passat a les urnes.

Prodi va apostar, a més, per celebrar un nou referèndum a Irlanda sobre el nou Tractat per poder complir els terminis fixats per a l'ampliació, és a dir, que els nous membres puguin participar en les eleccions al Parlament Europeu del juny del 2004. Igualment, segons va anunciar el ministre espanyol d'Afers Estrangers, Josep Piqué, en la seva declaració els ministres «han pres nota del fet que el Govern irlandès està profundament i fermament compromès amb la Unió Europea i amb la ratificació del Tractat de Niça».

Els Catorze varen mostrar el seu oferiment a l'executiu de Dublín per trobar una sortida a la situació, però sense renegociar el Tractat. Així mateix, varen subratllat el seu compromís amb l'ampliació de la Unió Europea, per a la qual és bàsic el Tractat de Niça, i varen assegurar que el procés de ratificació en els altres socis de la UE continuarà d'acord amb el calendari establert. D'altra banda, els Quinze varen pactar ahir a Luxemburg una declaració sobre el futur dels fons europeus en la qual s'assegura que «l'ampliació tindrà conseqüències a tots els estats membres i sobre el funcionament i desenvolupament de les polítiques comunitàries».

Així mateix, la Comissió Europea va fer també una declaració en la qual es té en compte de manera concreta el memoràndum presentat pel president del Govern espanyol, José María Aznar, en el qual es posava de relleu el problema estadístic que es planteja a Espanya a l'hora de rebre fons comunitaris després de l'ingrés de nous socis a la UE amb rendes menors a les dels actuals estats membres de la Unió.