Filosofia i déus a la concepció grega del món segons Domingo Plácido

Iolanda PericàsPalma23/03/01 0:00

El catedràtic d'Història Antiga de la Universitat Complutense de Madrid, Domingo Plácido, pronuncià ahir al Centre de Cultura de Sa Nostra una conferència emmarcada en el cicle Les religions del món antic. La creació, sota el títol de Les cosmogonies gregues, entre poesia i filosofia. Plácido enfocà la seva conferència des del punt de vista dels «corrents religiosos mistèrics, i en concret l'orfisme, un corrent paral·lel a la religió oficial grega que parteix del mite d'Orfeu», tenint sempre present que «la cosmogonia, estretament vinculada amb la teogonia, no sols afecta la religió, sinó també el pensament i la literatura».

Per Plácido és destacable el fet que «l'orfisme sigui present durant un període molt ampli de l'antiguitat, és una creença que conviu amb el cristianisme primitiu i que intenta donar respostes a les preocupacions més íntimes i personals de l'ésser humà, com ara la vida després de la mort, la salvació o les relacions entre cos i ànima». Els texts òrfics que es conserven són himnes a algunes divinitats, compartides amb la religió oficial grega, que segons Plácido «representen els mateixos conceptes en els quals es basava la primera filosofia, Eros o l'amor, Cronos o el temps, el Caos o l'abisme del Tàrtar».

D'altra banda, posa de manifest la influència de l'orfisme en algunes obres literàries de l'antiga Grècia, «com la caverna platònica o la baixada als inferns de l'Eneida, de Virgili». Des del punt de vista de Plácido, «tota la teoria òrfica de l'origen del món és una transposició de les teories de l'origen de les coses», i afegeix que «la cultura no es pot relacionar amb el fet de trobar un origen a tot».