José C. Llop es torna a capbussar en la introspecció dels dietaris

Sota el títol genèric de Diarios ha recollit l'escriptor els fragments de les seves escriptures personals, en què projecta la seva mirada introspectiva i alhora analítica respecte del món circumdant. Les paraules d'Eduardo Jordà a propòsit d'ell són aclaridores: «En cadascuna de les pàgines dels dietaris de Llop hi ha una troballa sobre les motivacions de la nostra conducta o un aforisme que ens ensenya quelcom imprevist o desconegut sobre nosaltres mateixos.

De les més dilatades reflexions sobre fets o esdeveniments fins als aforismes més breus o contundents s'emparen en les paraules que Llop escriu al pròleg d'aquests Diarios, que abracen els anys 1986 a 1995: «Encara que jo mai no hagi escrit música "ja m'hagués agradat, ja, tocar el piano" entenc aquests Diarios, fins i tot el gènere mateix, com la música d'un violoncel, una viola tal vegada, que interpretant la vida cerca la seva comprensió; i interpretant-se el seu autor a si mateix, cerca unes notes noves que, al final del trajecte, en el trajecte fins i tot, puguin salvar-lo, deturar o minvar la caiguda, il·luminar l'obscuritat».