Joan Guasp despulla el seu enginy en un segon volum d'aforismes

Tot i ser un gènere poc habitual, l'escriptor, que reconeix que treu gran part de la seva inspiració de la literatura escrita per altres, afirma que per a ell és del tot plaent i posa en relleu que aquestes «neixen de les reflexions que generen les lectures, de la vida quotidiana. Per aquest motiu les meves sentències són tan properes a la vida real».

El volum sorgeix com una tria d'aproximadament uns set-cents aforismes d'una suma de milers. La presentació del llibre va ser a càrrec de l'escriptor Miquel Mas, que posà en relleu l'aforisme com «un gènere molt arriscat en què l'autor es despulla davant el públic». Una consideració que Guasp féu seva afirmant que al darrere d'ells la intenció que cerca és «un joc de paraules amb doble o triple lectura».

Aquest volum que ahir es presentà, el segon d'aforismes de l'obra literària de Guasp, «no cerca la crítica social sinó el plaer propi». Per fer un bon aforisme, segons l'escriptor de Consell, es fa necessari l'enginy, si no «no es pot donar per bo» i actualment és una bona època per fer-ne, ja que «el ritme trepidant de la vida i la manca de temps ajuden a fer-ne fluir de manera quasi del tot espontània».

Joan Guasp es considera a si mateix un «escriptor atípic» al qual, contràriament a la majoria d'autors, el treball de síntesi no li costa feina, sinó que forma part d'ell mateix i de la seva manera particular d'entendre la vida d'avui dia, plena de dubtes.