Els bosnians encara desenterren cadàvers de fosses cinc anys després de la guerra

A la localitat de Paklenik, a l'est de Bòsnia i Herzegovina, han estat desenterrats fins avui 70 cossos, tal com ha succeït a la resta de Bòsnia, on cada setmana són descoberts desenes i desenes de cadàvers, cinc anys després de la fi de la guerra (1992-95).

La solució del problema dels desapareguts és essencial «si volem que hi hagi una oportunitat de reconciliació», declarà aquesta setmana a Sarajevo el senador nord-americà Bob Dole, encarregat per Washington de coordinar aquests esforços.

Això no obstant, la història que conten els primers cadàvers desenterrats a Paklenik no sembla anar, a primer cop d'ull, en el sentit d'aquella reconciliació anhelada. La primera bossa de plàstic oberta pel metge forense Djujo Hamdja, de la Comissió Musulmana per als Desapareguts, contenia un esquelet, vestits trencats, però sobretot una mena de braçalet de filferro oxidat.

El mort tenia les mans lligades a l'esquena, segons explica el metge, que confirma així els testimonis recollits per la Comissió, que apunten que molts civils musulmans de Visegrad i Rogatica varen ser llançats lligats en camions per les forces sèrbies durant l'ofensiva a l'est de Bòsnia el 1992, portats a Paklenik, agrupats davant una gran fossa de 15 metres de profunditat i afusellats.