La cimera de la UE acaba amb un acord fiscal mínim que Àustria va acceptar

L'acord estableix que fins a final d'any i durant tota la presidència francesa es mantindran les negociacions sobre el contingut de la Directiva. Posteriorment, començaran les negociacions amb els països tercers com també amb els territoris associats i dependents. L'annex inclou, per tant, que s'ha de negociar amb Andorra, San Marino, Mònaco, Liechenstein, Suïssa i els Estats Units. Un cop que s'hagin comprovat els avanços registrats en la matèria, a començaments del 2002, els Quinze hauran de votar per unanimitat a favor de l'aprovació de la Directiva, que deixarà pas al sistema universal d'intercanvi d'informació.

La novetat és que el text deixa entreveure un sistema de transparència total d'informació a l'horitzó, qüestió que era rebatuda per aquells que defensaven el principi de coexistència, és a dir, que cada un dels estats elegís si volia una retenció fiscal en origen o informar els seus socis sobre els dipòsits. Àustria i Luxemburg han inclòs mencions expresses als seus problemes per a l'aprovació immediata de la Directiva. Àustria al·ludeix que la seva constitució impedeix l'eliminació del secret bancari, mentre que Luxemburg assegura que no aprovarà el text en el 2002 si Àustria i els països tercers no ho fan igualment. Aquest acord de mínims és amb el fi de fer-lo acceptable per a Àustria, que tracta de preservar a tota costa el secret bancari.