Martí de Riquer esborra la sang de Guifré el Pilós de les quatre barres

Versos on narrà amb precisió la que és una de les llegendes catalanes més coneguda: ferit en batalla, el comte de Barcelona Guifré el Pilós rebé la visita de l'emperador franc, a favor del qual lluitava. En senyal d'agraïment per la seva gesta, l'emperador mullà els dits en la sang que vessava del comte i dibuixà quatre barres verticals sobre el seu escut daurat, que encara no duia cap emblema heràldic.

És la llegenda que dóna sentit a les quatre barres de l'escut i la bandera catalans, que «assolí una popularització extraordinària amb la difusió que en feren els historiadors, tant els que l'acceptaven com els que la refusaven», apuntà l'autor. Amb aquesta, altres quatre conegudes narracions d'origen popular són recollides, resseguides en la història documental i qüestionades en la seva validesa històrica per Martí de Riquer a Llegendes històriques catalanes, treball acabat de publicar per Quaderns Crema.

La llegenda que fa dels quatre pals de gules "les quatre barres vermelles" de l'escut català les ratlles marcades pels dits de l'emperador franc amb la sang del comte de Barcelona és, de bon començament, desacreditada per Riquer al seu treball: «si això fos cert, l'escut hauria estat creat a les darreries del segle IX, car Guifré el Pilós fou comte de Barcelona i Girona entre els anys 878 i 879. Però que l'anècdota és una llegenda ho palesa irrefutablement el fet que l'ús d'emblemes heràldics sobre l'escut no apareix a Europa fins a la primera meitat del segle XII».