«Catalanofòbia», un repàs a l'aversió i repressió de quatre-cents anys

És la tesi que sustenta Catalanofòbia, El pensament anticatalà a través de la història, volum en el qual l'autor ha abocat totes les manifestacions de l'aversió catalanofòbica interceptades en tota mena de texts en anys d'investigació. Segons explicà Ferrer i Gironès, les manifestacions catalanofòbiques es troben en texts de Francisco de Quevedo, d'Unamuno, de Pérez Galdós: «mientras haya un solo catalán y campos desiertos, habrá enemigo y guerra», escrivia el poeta barroc.

Són atacs d'aquesta índole, fonamentats en la fórmula de la coerció i la submissió, abans que la seducció, el que força el naixement del pensament catalanista, «com una manera de defensar-nos, i com element de cohesió». El volum posa sobre la taula la «tergiversació històrica que es fa actualment, construint un mite històric al qual contribueix la majoria d'acadèmics de la RAE». Mite històric constituït de tres punts: «1. El català mai no ha estat prohibit. 2.El castellà mai no ha estat obligatori. 3. Els països del nord-est parlen el castellà des del segle XV: tres punts per arribar a la conclusió lògica que obligar ara a parlar i escriure català és una aberració».