Miguel Delibes, que ahir va ser homenatjat per la seva Valladolid natal, confessà emocionat que ni aquesta ciutat ni Castella no deuen res a la seva persona, és més, és ell qui els «deu tot el que som», ja que d'aquestes ha pres els seus personatges, els escenaris, però també les paraules i el llenguatge. Amb aquestes paraules, Delibes (Valladolid, 1920) va agrair a la capital l'homenatge que li han dedicat i dins dels actes de la XIII Fira del Llibre, amb la lectura pública realitzada per veïns i autoritats de la capital de la seva obra El Hereje, que li va donar el Premi Nacional de Narrativa el 1999 i que centra la seva història en els carrers i la gent de Valladolid. L'escriptor i periodista recordà que aquest llibre du una dedicatòria a la ciutat que li ha ensenyat a «parlar, novel·lar i viure», i reconegué que si un dia fa molt de temps va dir que ell era «com un arbre que creix on el planten», avui aquesta percepció «cobra un sentit de rigorosa exactitud». Delibes va reconèixer que després d'acabar la seva darrera novel·la El Hereje, amb la qual està obtenint nombrosos èxits i premis, «no l'he tornada a llegir, ja que el mateix capvespre que la vaig acabar d'escriure el metge em diagnosticà un càncer». En aquest sentit l'escriptor negà la intenció d'escriure una nova novel·la, encara que deixà oberta la possibilitat de tornar-ho a fer ja que «altres miracles han passat».