Violència i detencions, protagonistes del Dia del Treballador arreu del món

La violència esclatà també a la ciutat alemanya d'Hamburg, on un centenar de persones, segons la Policia, sembraren el caos la passada matinada després d'una manifestació esquerrana, amb un resultat d'una vintena de ferits, inclosos dotze agents.

El temor d'una batalla campal era palpable a Berlín, on milers de policies tenien encomanada la seguretat en actes tan dispars com una concentració neonazi, una marxa de sindicalistes en monopatí i una manifestació maoista. D'altra banda, les protestes antigovernamentals varen ser la base de les manifestacions a Belgrad, en què dos sindicats independents serbis congregaren unes 2.000 persones.

Així mateix, en estats comunistes i excomunistes la jornada també es va celebrar. Els comunistes russos sortiren al carrer per celebrar la primera manifestació després de la seva derrota en les eleccions presidencials del març, que obrí greus fissures en el principal partit de l'oposició. A l'igual que en anys anteriors, també enguany fou patent la minva del nombre de manifestants "uns 7.000, segons la Policia", atribuïda al fet que molts militants preferiren anar a cuidar les seves parcel·les a l'extraradi de Moscou, vitals per a la seva subsistència.

Finalment, a Cuba, com era previsible, el protagonisme correspongué al nin nàufrag Elián González, el retorn del qual a l'illa sol·licitaren diverses personalitats dels Estats Units durant una «Tribuna oberta en Mesa Rodona Internacional» a l'Havana. Centenars de milers de ciutadans, portant banderes cubanes i vestits amb camisetes blanques, ompliren la plaça de la Revolución, amb capacitat per a prop d'un milió de persones. Mentrestant, a les properes costes dels EUA ahir es vivia una jornada normal, ja que el Dia del Treball en aquest país se celebra el primer dilluns de setembre.