Els ministres d'Afers Exteriors del Grup dels Vuit (G-8), principal responsable del pla de pau ja acceptat per Belgrad la setmana passada, assoliren ahir a Bonn un acord sobre el «fons» del projecte de resolució sobre Kosovo que serà examinat per l'ONU, mentre continuaven les diferències entre l'OTAN, Rússia i la República Federal de Iugoslàvia (RFI) sobre l'ordre que han d'aplicar-se les exigències i concessions mútues.

Després del rebuig dels militars iugoslaus a firmar un pla de retirada de les seves forces de la província sèrbia, les set grans potències industrials "Estats Units, Canadà, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia i Japó" i Rússia es posaren «d'acord per enviar (el text) a l'ONU i convocar d'urgència una reunió del Consell de Seguretat».

La qüestió més espinosa a l'hora de redactar el projecte de resolució és, segons fonts diplomàtiques, la definició de la seqüència que dugui al cessament de les hostilitats, que ha d'elaborar-se a partir dels següents elements: la retirada de les forces iugoslaves de Kosovo, el final dels bombardeigs aliats, el vot de la resolució a l'ONU i el desplegament de la força de pau.

El ministre francès d'Afers Exteriors, Hubert Vedrine, proposà sincronitzar la preparació i votació de la resolució, la firma de l'acord militar i tècnic, el començament de la retirada sèrbia de Kosovo i la suspensió dels atacs de l'OTAN.

Aquesta proposta de negociacions «paral·leles» a l'ONU i entre militars compta amb el suport dels ministres d'Exteriors britànic i alemany, Robin Cook i Joschka Fischer, respectivament. El seu homòleg rus, Igor Ivanov, anà més lluny en exigir el final de l'operació Força Aliada abans del vot de la resolució a les Nacions Unides.