L'Aliança Atlàntica amplia la seva àrea d'influència per entrar en el segle XXI

La renovació del concepte estratègic, que datava de l'any 1991 i que citava encara la desapareguda Unió Soviètica, fou difícil fins al darrer minut. De fet, la seva aprovació formal fou demorada per Turquìa, que va posar de manifest, una vegada més, els seus temors de veure's relegada de possibles missions militars empreses pels països europeus sense els EUA.

Ankara, que no ha aconseguit, tot i els seus intents, que la UE l'accepti com a candidat en una futura adhesió, va voler obtenir garanties que no es quedarà marginada si finalment la Unió Europea treu endavant el seu projecte d'una defensa estrictament europea sense els Estats Units.

Després d'aquest projecte, hi ha l'interès d'alguns països d'Europa de dur a terme operacions de pau com les desenvolupades fins ara als Balcans sense comptar amb l'aliat nord-americà però utilitzant la infraestructura de l'OTAN.

Capacitats militars
Els membres de l'Aliança Atlàntica llançaren ahir, a la cimera de Washington, un «programa» de dos o tres anys destinat a adaptar les seves «capacitats militars» a noves missions de «gestió de crisis», segons va informar un comunicat oficial nord-americà. Aquest programa tindrà conseqüències molt importants sobre el futur dels exèrcits dels països membres de l'OTAN, dels seus materials, i per tant, de les indústries d'armament nord-americanes i europees. Els límits d'aquest projecte estan marcats pels pressuposts de defensa, que en la seva majoria estan sent reduïts o romanen sense canviar a Europa ara per ara, segons els diplomàtics. Els aliats identificaren cinc àrees que han de ser adaptades: mobilitat, logística, superioritat tècnica, capacitat de resistència i mitjans de comandament i comunicació.