Portugal celebra avui el 25è aniversari del cop incruent que el
25 d'abril del 1974 restituí les llibertats al país després de més
de 40 anys de dictadura i demantellà el darrer imperi colonial
europeu.
Aquell dia, quan les primeres notes de la cançó Grandola Vila
Morena, del compositor d'esquerres portuguès Zeca Afonso, sonaren
en la ràdio, els militars conspiradors tingueren la certesa que el
seu complot contra la dictadura de dretes anava ben encaminada. La
cançó d'Afonso, ja mort, és un tribut als pobres de la regió
d'Alentejo, un bastió dels comunistes. «Vaig voler utilitzar una de
les seves cançons com a senyal, perquè ell era molt respectat. Ell
era un esperit revolucionari», va dir el major Otelo Saraiva de
Carvalho, líder dels joves oficials que protagonitzaren la
rebel·lió.
La crida a les armes va ser transmès poc abans de la mitjanit
del 24 d'abril, també mitjançant una cancó, i en només unes hores
varen ser presos punts estratègics de Lisboa i Porto. Els sublevats
varen ser principalment membres de l'Exèrcit. La marina i la força
aèria quasi no s'involucraren, però la revolta trobà poca
resistència. Només cinc persones moriren en enfrontaments en les
dues ciutats, la major part d'ells exoficials de la Policia secreta
que ignoraren les ordres de rendir-se.
En menys de 24 hores el primer ministre Marcello Caetano i el
president Americo Thomaz varen ser arrestats i s'exiliaren poc
després al Brasil. Milers de persones sortiren als carrers com si
es tractàs d'un carnaval, els treballadors corejaven «Victòria!,
Victòria!» i els joves soldats se sumaven a ells per ballar en
llargues files de conga. La censura acabà i els portuguesos
tingueren a la fi accés a la informació sobre el que ocorria en el
seu país, per primera vegada des que el dictador Antonio Salazar
consolidà el seu poder a finals de la dècada de 1920.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.