L'OTAN admeté ahir que pogué causar víctimes civils en dos atacs llançats el 14 d'abril al sud de Kosovo, però exposà les conclusions d'una investigació que indiquen que molts, si no la majoria, dels més de 70 morts albanesos que li imputa Belgrad no els causà l'Aliança. Un dels bombardeigs fou contra un petit grup de vehicles militars en el nord de Djakovica, i l'altre, en el sud-est, contra un llarg comboi també identificat com a militar en un principi, atac que fou interromput quan se sospità de la presència de vehicles civils a la rereguarda de la columna.

«És possible que en ambdós casos es registrassin víctimes civils» com a resultat dels bombardeigs aliats, digué el general de brigada nord-americà Daniel Leaf. Aquesta és la primera vegada que l'OTAN reconeix haver pogut causat víctimes entre civils albanesos en el segon dels escenaris, el llarg comboi que anava pel sud-est de Djakovica, encara que digué no tenir constància total d'això i molt menys la possibilitat de comprovar el nombre de morts.

L'aviador exposà diferents raons per les quals l'OTAN no accepta que es doni la responsabilitat dels 70 o 80 morts que li atribueix Belgrad. En el primer atac, el pilot donà per fet que els vehicles als quals disparà eren militars i havien participat en la crema d'alguns pobles, després de sobrevolar la zona. «L'associació dels vehicles amb les cases incendiades va fer que aquests fossin un objectiu militar legítim», digué ahir el general de brigada Leaf.

Un F-16 llançà una bomba que ferí uns del vehicles i llavors sortí de l'àrea per anar a proveir-se de combustible i donà les coordenades de l'atac a un altre aparell. Aquest segon aparell llançà una altra bomba devora del primer blanc però «es va produir una gran explosió secundària» en un edifici veí, que l'OTAN atribueix al fet que les forces sèrbies oculten combustible en cases i altres llocs d'ús civil per evitar-ne la destrucció per la campanya aliada. Leaf no descartà que en aquesta explosió hi pogués haver morts civils que es trobassin en aquest edifici, probablement obligats pels serbis.

Poc després, un altre equip de caces descobrí un llarg comboi, «més de cent vehicles», que transitava per la principal carretera al sud-est de Djakovica.

«Hi ha una llarga i completa discussió entre els avions que prenen part a l'operació per decidir si es un objectiu legítim, si es tracta de personal militar o de refugiats civils, però diferents factors intervenen a la seva decisió d'atacar», assenyalà Leaf.

El primer, el fet que 20 vehicles de l'avantguarda tenien totes les característiques de ser militars, pel seu color, forma i velocitat, així com la distància entre ells. El pilot rebé a més la confirmació que era un «comboi militar» de l'EC-130, l'avió de control i comunicacions. Així, llançaren l'atac. Llavors, l'EC-130 de control demanà als pilots de l'A-10 que estaven actuant que verificassin de nou la identitat dels blancs, perquè als serveis d'espionatge els resultava poc habitual que els serbis anassin en combois tan llargs.