Ja han passat cent anys d'ençà que Oak Park, Illinois, va veure néixer un dels escriptors més importants d'aquest segle: Ernest Hemingway.
Enguany, quan es compleixen cent anys d'aquesta efemèride, el món sencer s'ha dedicat a organitzar debats entorn de la seva figura i a la seva literatura, dues realitats, vida i literatura, que en el seu cas han anat sempre plegades de la mà.

En l'àmbit del territori de parla catalana el primer gran homenatge que s'ha fet a l'autor d'El vell i la mar és l'edició en català de la novel·la Un adéu a les armes, que acaba de sortir al carrer de la mà de Proa.

De moment sembla que la de Proa és l'única activitat al voltant de l'escriptor que s'ha organitzat, però és prou significativa perquè significa posar a l'abast en català la que per a molts ha estat considerada la primera gran novel·la de Hemingway. Adéu a les armes conta la història d'un tinent nord-americà, voluntari en el front italià durant la Primera Guerra Mundial, que és ferit en un bombardeig i és ingressat en un hospital. Allà viu una apassionada relació amb una infermera anglesa, que també servirà perquè el tinent busqui una fugida de la realitat violenta i absurda de la guerra.